sábado, 22 de marzo de 2008

a prop meu



Avui m'has demanat
que et dediqui alguna cosa.
Em costa ara pensar
de què et podria parlar.
Tu esperes una declaració,
quasi una ovació
a la teva actuació.
Sento decebre't,
no em passa ara per la ment
aplaudir-te tontament.
Però et diré
que la teva amistat
algunes ferides ha tancat.
M'has fet riure,
m'has fet pensar,
i també m'has fet vibrar.
Estic disfrutant del moment
mentre marxa el patiment.
Gràcies per ser a prop meu.

1 comentario:

Mandragora dijo...

Entre clavell i rosa, este poema m'ha encantat de veres. Sempre solem traure lo millor en els pitjors moments. O en plena soledat...

Salutacions desde Dénia.