miércoles, 12 de marzo de 2008

solete


Entra el sol
per la finestra del despatx,
m’escalfa la cara.
Aquesta cara d’il·lusió
que em surt quan rebo
els teus missatges.
Quan llegeixo
el que m’escrius.
Quan contesto.
Una pausa
d’esperança.

1 comentario:

Mandragora dijo...

Gràcies per comentar totes aquelles locures que se m'ocorren al llarg d'un dia. Es un motiu més, per seguir estiguent loco.

Algún dia tindrás un home(dona)natge
com cal. Si

Un beset